Etiquetes

dissabte, 19 de febrer del 2011

Haciendo equilibrio

"Lunch atop a Skyscraper" Almuerzo en la cima de un rascacielos, de  Charles C. Ebbets, fotógrafo. América años 30.

Mientras que los economistas, el gobierno, la oposición y demás expertos siguen discutiendo sobre las causas, los desencadenantes, en fin, los culpables de esta crisis… Cada día somos más los ciudadanos y ciudadanas que nos sumamos al desencanto, la desesperanza y la inseguridad compartida.
Quizás no toda la gente se enfrenta del mismo modo al vértigo que supone la incerteza de no saber hasta cuando aguantaran, o mejor dicho a la certeza de saber que caerán inexorablemente, pero en mi opinión, nos toque vivirlo de la manera que sea, deberíamos atrevernos a mirar hacia abajo y comprender que se trata de realizar un esfuerzo común. Que la deuda sea privada o pública, interna o externa, nos afecta a toda la humanidad.

Escuché hace poco a Andrea Rizzi,  periodista del diario el país, decir que Italia (y el mundo, añado yo) vive o protagoniza un “¿civismo o cinismo social?”… yo entiendo que un "cinismo", ese que nos lleva a especular electoralmente apoyando a políticos corruptos… o como muy bien sugirió, Iñaqui Gabilondo a Jordi Evole,  ese mismo cinismo que nos hizo especular  y comentar alegremente en la peluquería que "conseguimos vender nuestra vivienda por el doble de su valor"...
Si la  especulación consiguió unirnos, posiblemente seamos todos y todas en un mismo tiempo verdugos y víctimas.

Me gustaría terminar diciendo la solución es… así de sencilla. 
Podríamos quedar a la hora del almuerzo, como antes,  para discutir cómo resolver este gran problema de inseguridad e irresponsabilidad. Hasta entonces sencillamente una reflexión ¿Cómo conseguiremos superar nuestro irresponsable cinismo y ser cívicamente responsables?

dimarts, 25 de gener del 2011

Voltes més voltes el món va donant voltes...

 

Sempre es tracta de salvar el món. Peró qui són els bons i qui són el dolents?

diumenge, 23 de gener del 2011

Quin embolic el món, i la mona...



Aquestes són les paraules utilitzades per la nova presidenta de l'Intstitut Català de les Dones, Montserrat Gatell,per dir que el llenguatge neutre és "artificiós i absurd". I jo no aconsegueixo entendre si es tracta d'un acudit dolent. Montserrat  Gatell diu, que és la seva opinió, malgrat no sigui políticament correcta.
La meva opinió és que les paraules haurien de servir per entendre'ns, com va dir Saramago, "les paraules són com les pedres d'un riu que ens serveixen per creuar a l'altra banda".
Però les paraules de la presidenta semblen pedres que utilitza com armes per ferir a més de la meitat de les dones i homes que no compartim la seva opinió.

El llenguatge evoluciona està sotmès als canvis de la societat i a la seva renovació, i ha de reflectir la realitat social dels qui parlen, no d'una part. El llenguatge no és sexiste. Ho és el seu ús, com la utilització del masculí com genèric.

Poc a poc amb esforç estem aprenent a utilitzar el llenguatge per construir igualtats, i fer cada dia més visibles a les dones. Creiem que és possible escoltar les raons de tothom. Pensem que és possible i desitjable eradicar la violència a la nostra societat començant per un llenguatge més respectuós entre les persones. En definitiva,volem engrescar en aquesta tasca a tota la gent del món.

Potser la nova presidenta reflexioni i s'ha n'adoni perquè amb les seves paraules m'ha fet sentir, com a dona, com si jo fos a la terra  l'ultima mona.

dilluns, 6 de desembre del 2010

Atrapar al vol virtuals papallones

Navegar per Internet és semblant a atrapar al vol virtuals papallones. Malgrat això, en la xarxa no tot és veritat però tampoc tot és mentida. Com diria l'escriptora Montserrat Roig... "Cal una mica de mentida per imaginar-nos que perseguim una mica de veritat". En definitiva aquesta és la realitat comunicativa; llegir i escriure, és com beure l'aigua de diferents fonts i forma part del plaer d’aprendre, de viure.
Les pàgines d'un bon llibre em són més properes i còmplices, però l'agilitat de mirar les de Google i caure en la temptació d'editar a la Viquipèdia, són experiències que poden deixar-te "enganxada".
M'agradaria ressaltar els textos o pàgines que he anat descobrim.
Destacar per exemple: que ja fa molt de temps que les dones volem créixer juntes, i que el nostre discurs avança,malgrat que molt a poc a poc. I que per aconseguir-ho cal moltes iniciatives com aquesta per apropar les Tic al teixit associatiu.
Gràcies Esther, gràcies companyes, ens trobem encara per aquí. Cal que continuem jugant a perdre la por, i ens imaginem que tot és possible, si ens posem totes a treballar.

una abraçada


dimecres, 24 de novembre del 2010

Avui 24 de novembre CADENA HUMANA per dir NO a la Violència envers a les Dones


Avui a les 17.15h avinguda Barcelona de Sant Joan Despí,

Que bonic és pensar que no ens cal esperar, que podem començar ara mateix a canviar lentament el món!

dimecres, 17 de novembre del 2010

Coneguem les participants del Baix Llobregat!


Una de les sessions presencials d’Ende del dissabte 13 de novembre va tenir lloc a la seu de l’entitat JIS de L’Hospitalet de Llobregat. En aquesta foto us presentem a les dones que hi van participar: (d'esquerra a dreta) Patricia, Begoña, Ángeles, Carmen, Olga, Paquita... (abaix) Mª Ágeles, Puri y Maribel.  Bé i m'havia deixat a la Tania, la nostra profe! que no surt perquè és la fotògrafa. Una abraçada a totes!.