Dona i tic

Les noves tecnologies ja no són tan noves, dia rere dia ens semblen més properes i necessàries. Però, d'altra banda encara són moltes les dones que es resisteixen a aventurar-se a obrir un compte de correu electrònic, formar part d'una xarxa social o simplement  fer d'internet una eina més dins del ventall de recursos tecnològics que a poc a poc ens han anat facilitant les tasques domèstiques i públiques. Algunes dones solen dir que l'ordinador és una pèrdua de temps i que no se senten gens seduïdes per quelcom que no els facilitarà per res el seu "que fer" diari. Normalment aquestes dones coincideixen a opinar que la rentadora va ser el millor invent, i que també ho va ser el telefono, i tanmateix la televisió. Avanços tecnològics que ens van permetre no desatendre les nostres obligacions familiars.
Potser m'equivoqui en pensar que oculten un petit sentiment de por, de temor a fer el ridícul. Pensen que aquest nou aparell se'ls resistirà com va passar amb la programació del reproductor de vídeo.
No se m'acut  res millor per animar-les que dir-les que qualsevol no pot posar una rentadora, que  hi ha qui encara  no en sap ben bé perquè la roba blanca li surt de color rosa.

La dificultat no rau en les noves idees, sinó a escapar-se de les velles

 

la nostra pàgina web

donant suport a l'Elena

Gent Compromesa

Tenim por al compromís?

¿Definitivament la gent de Sant Joan té por d’expressar la seva opinió obertament, sense embuts, allà on calgui?, o només són capaços de fer-ho en la intimitat?

Certament és més delicat quan es tracta de parlar de política, o no volem comprometre'ns, o no ens interessa gens ni mica. Però aquesta desafecció poc a poc va fent mal a la ja tan malmesa, desgastada i incompresa democràcia.

Sant Joan ja fa molts anys que és un poble d’esquerres, però què significa ser de d’esquerres o de dretes, si poc a poc el nostre discurs dia rere dia emmudeix i vivim un miratge de salut i benestar?

Hem de fer sentir les veus de tothom perquè es facin les millores al nostre municipi allà on realment calgui.

Parlem gairebé xiuxiuejant, murmurem que aquest Ajuntament només cuida els interessos de la gent que pensa i comparteix les seves idees. Que aquest Ajuntament només treballa per assegurar-se els vots dels seus simpatitzants, si bé són majoria (“necessària”), caldria pensar en positiu, sinó fos perquè treballar sense esforç és un eufemisme molt còmode, sobretot quan la resta de la gent moltes vegades ens sentim ciutadania de segona.

Jo em pregunto...  Necessitem dos poliesportius, i dues biblioteques? Perquè hem trigat tant en tenir unes millores sanitàries? perquè aquestes millores “hospitalàries” continuen arribant tant a poc a poc per a la gent que més ho necessita? Coneixem les dades d’atur? És publiquen al diari o butlletí de l’Ajuntament els casos de dependència i pobresa del nostre poble? S’està fent res amb els joves, que en lloc de sumar fracassos i sentir-se criminalitzats, volen sentir-se útils i fer feines útils?

Dia a dia m’adono que és impossible que aconseguim avançar si miren cap a un altre costat quan alguna cosa no ens agrada. Que la nostra qualitat com a persones es demostra en l’esforç i l’eficàcia per resoldre conflictes, i no per amagar-los sota una capa de pintura.

És molt urgent que ens retroben amb la veritable esquerra, aquells temps  plens de valors quan  fèiem l’amor a la intimitat i al carrer es parlava de política.

Aviat hi hauran eleccions, i crec que és possible un canvi... així ho desitjo.

 

http://embuenaxarxa.blogspot.com/