Etiquetes

divendres, 8 d’abril del 2011

Gent Compromesa


Tenim por al compromís?
¿Definitivament la gent de Sant Joan té por d’expressar la seva opinió obertament, sense embuts, allà on calgui?, o només són capaços de fer-ho en la intimitat?

Certament és més delicat quan es tracta de parlar de política, o no volem comprometre'ns, o no ens interessa gens ni mica. Però aquesta desafecció poc a poc va fent mal a la ja tan malmesa, desgastada i incompresa democràcia.
Sant Joan ja fa molts anys que és un poble d’esquerres, però què significa ser de d’esquerres o de dretes, si poc a poc el nostre discurs dia rere dia emmudeix i vivim un miratge de salut i benestar?

Hem de fer sentir les veus de tothom perquè es facin les millores al nostre municipi allà on realment calgui.
Parlem gairebé xiuxiuejant, murmurem que aquest Ajuntament només cuida els interessos de la gent que pensa i comparteix les seves idees. Que aquest Ajuntament només treballa per assegurar-se els vots dels seus simpatitzants, si bé són majoria (“necessària”), caldria pensar en positiu, sinó fos perquè treballar sense esforç és un eufemisme molt còmode, sobretot quan la resta de la gent moltes vegades ens sentim ciutadania de segona.

Jo em pregunto...  Necessitem dos poliesportius, i dues biblioteques? Perquè hem trigat tant en tenir unes millores sanitàries? perquè aquestes millores “hospitalàries” continuen arribant tant a poc a poc per a la gent que més ho necessita? Coneixem les dades d’atur? És publiquen al diari o butlletí de l’Ajuntament els casos de dependència i pobresa del nostre poble? S’està fent res amb els joves, que en lloc de sumar fracassos i sentir-se criminalitzats, volen sentir-se útils i fer feines útils?
Dia a dia m’adono que és impossible que aconseguim avançar si miren cap a un altre costat quan alguna cosa no ens agrada. Que la nostra qualitat com a persones es demostra en l’esforç i l’eficàcia per resoldre conflictes, i no per amagar-los sota una capa de pintura.

És molt urgent que ens retroben amb la veritable esquerra, aquells temps  plens de valors quan  fèiem l’amor a la intimitat i al carrer es parlava de política.

Aviat hi hauran eleccions, i crec que és possible un canvi... així ho desitjo.
 



 

1 comentari:

  1. Pienso que necesitamos un cambio y Elena es nuestro cambio.
    Saludos guapa.

    ResponElimina