Dibuixant el món local que volem

#Sant Joan Despi #Estafa ParticipacionesPreferentes 

autor: Manuel Ruiz Casanellas

En aquests moments hi ha molta gent a Sant Joan que s’implica d’una manera o d’una altra amb iniciatives socials que són totes elles molt lloables i urgents, però potser  perdem força i ens manca la capacitat d’atenció per observar, i si ens fixéssim bé endevinaríem  moltes de les nostres complicitats.

Per començar, el passat 15 de juny vaig assistir a un dels tallers d’estiu presentat pel grup d’Iniciativa. Grup polític, de l’equip de govern, que compta amb la meva simpatia. Tanmateix, les seves propostes i alternatives per crear ocupació són les que ja fa temps venim reflexionant i impulsant des de els moviments socials a les places. Per això vaig trobar molt a faltar la manca d’ iniciativa a l`hora de comptar amb els col·lectius locals. Col·lectius de gent que amb molt d’esforç volem formar part d’aquest procés de transformació,  participació  i cohesió local. Crec que hem d’aprendre de altres municipis de les seves experiències col·lectives i solidaries. Però malauradament la meva percepció és que necessitem de manera urgent començar per treballar la confiança en la gent i en l’administració local.

D’iniciatives han estat i són moltes. El teixit associatiu és immens (com diria el nostre alcalde). Sent així, sent tanta la gent compromesa, no deu de ser gaire difícil trobar la manera de unificar voluntats per buscar solucions als problemes d’atur i de risc d’exclusió social, entre tots i totes.

Per exemple, el passat 6 de juny es va encetar una nova associació Impulsant, a Sant Joan Despí. En aquest projecte es barregen les il·lusions de gent que venim d’àmbits molt diferents. Gent implicada en associacions, entitats o feines de caràcter social, i que volem assolir com a repte  treballar per la inserció laboral i la normalització de la vida de les dones amb risc d’exclusió social i laboral. Tot i que les dones hem estat sempre un dels col·lectius més vulnerables,  sabem que moltes vegades quan parlem de risc d’exclusió no som conscients de la nostra fragilitat, de com som de vulnerables tots i totes nosaltres. Un mal dia ens podem despertar sense feina, sense casa... o adonar-nos que el nostre banc amic ens a deixat sense estalvis, i llavors descobrim que la manca de justícia social és la responsable de tantes desigualtats socials.

 I aquestes desigualtats han estat l’origen d’accions per part de la gent de Sant Joan que  pateix l’atur, o gent que se sent enganyada per les seves entitats bancàries.

És molt important que l’administració local, l’equip de govern de l’ajuntament comenci a fer ressò de les inquietuds de tota aquesta gent que potser estadísticament només som un tretze per cent, però és de sentit comú i de dret democràtic fer un exercici d’inclusió i no menysprear   la marginalitat dels nombres , i caure en la contradicció de ser  sospitosament responsables d’aquest risc d’exclusió, en part per desavinences ideològiques.

La meva reflexió inicial vol fer parar l’atenció en la necessitat de trobar un espai comú. Homes i dones  hem de tenir el mateix objectiu d’igualtat i compromís. Les persones ens hem de comprometre individual o col·lectivament, i l’administració ha de compartir aquest compromís  amb corresponsabilitat, honestedat i transparència.

Hem de crear, entre tots i totes, un espai comú de debat. On la ciutadania pugui exercir el seu dret a la informació.  Un espai comú des de el qual poder analitzar i avaluar les politiques públiques. Un espai comú des de on impulsar iniciatives per modificar les lleis, o les normatives municipals que creiem injustes.

Per això els diferents col·lectius de Sant Joan i l’administració hem de tenir com objectiu prioritari, el foment de la participació, totes i tots ens hem d’implicar per anar dibuixant el món local que desitgem.